FESTA AMB WEB… I ALTRES NOVETATS PER CELEBRAR

Disseny-FM-Sitges

Llisca el món i la Festa es repeteix

David Jou

 Escric aquest Marge Llarg a les envistes, vigília de vigílies. Amb el ressò del Concert de Festa Major amb què el Retrio i els Museus de Sitges han fundat una altra tradició per afegir al Programa,

11887973_881868068556557_485844822457446627_n

i a l’espera del Pregó que enguany ha estat encomanat a en Sebastià Gimènez Mirabent, que de fa mesos frisa esperant la vesprada d’avui.

Tot a punt per al Pregó (2015). Fot. Miquel Forns i Fusté.

Tot a punt per al Pregó (2015). Fot. Miquel Forns i Fusté.

Demà hi haurà la gran rebuda d’en Miru, que s’incorporarà al seguici dels nostres més preuats Cabeçuts, al costat d’en Suàrez, la Cartrona, i els de tota la vida.

En Miru cabeçut (2015). Fot. Albert Solé.

En Miru cabeçut (2015). Fot. Albert Solé.

En Miru en companyia dels Cabeçuts (2015). Fot. Vicenç Morando.

En Miru en companyia dels Cabeçuts (2015). Fot. Vicenç Morando.

Quan sortirà publicat aquest article faltaran quaranta-vuit hores escasses per l’Entrada de les Gralles, però fa dies que els preparatius bullen.

11902290_710016599127154_4698428239428446614_n

I aquest és un Marge Llarg de celebració. També és veritat que enguany serà una Festa Major diferent en l’àmbit familiar, però les dones de casa ens ho hem engiponat perquè l’absència continui essent un bell record aquests dies de festa, com totes les coses bones que vam viure en vida del pare.

Com a ferma partidària de l’origen fundacional de les tradicions, crec que val la pena destacar i celebrar, que la Festa Major de Sitges ja té web, cosa que significa que ja té una sortida universal arreu del món.

Logo_SFM_WEB1

Ja podeu clicar!!

És un web d’utilitat diversa perquè informa, documenta, mostra i evoca. Està pensat per a ús de qualsevol persona que vulgui saber, des del programa d’enguany fins els orígens de tal o tal ball, o com funciona l’organització. Per a aquells que vulguin recordar disfrutant-la – i la Festa Major és un dels grans àmbits d’evocació personal i col·lectiva – el web conté les imatges, els programes, els cartells i els vídeos a cor què vols (mentre escric he obert el vídeo del Drac...).

Des d’un punt de vista del patrimoni documental, el web de la Festa Major compta amb el valor afegit de fer accessibles un conjunt de materials impresos i gràfics com els programes, els cartells, diversos llibres, fotografies i audiovisuals configurant una interessant col·lecció virtual que garanteix la seva preservació i accés universal. És un exemple de com el coneixement i les possibilitats de consultar-lo, incrementar-lo i disfrutar-lo es posen a l’abast de tothom, sense reserves ni restriccions. Vuit-centes imatges, una quinzena de vídeos i sis gigas d’informació documental digitalitzada i descarregable és un contingent d’accés importantíssim al doble valor de la Festa en tant que patrimoni material i immaterial.

Logo-Festa-MajorEl web de la Festa Major de Sitges és un dels elements primordials del projecte del Centre d’Interpretació de la Festa, “la primera aproximació als continguts que han d’omplir de significat el futur Centre d’Interpretació de la Festa i és un reflex de l’informe per a la catalogació de la Festa Major de Sitges que el 23 d’agost s’entregarà al director de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya per aconseguir la catalogació de festa patrimonial per part del Govern Català”, tal com va expressar Joan Duran en la seva presentació. Una primera aproximació, doncs, que per començar, s’ha volgut posar a l’abast de tots els sitgetans en el context d’abast universal com és la xarxa.Joan Duran, autor del disseny dels continguts i dels textos; Ferran Verdejo, del webmàstering; Ferran Vilanova, dels muntatges audiovisuals i el Pasgràfic de Viki Gallardo, Edu Sentís i Xavi Huete han estat els principals artífex d’aquest web que sense dubtes es pot qualificar de modèlic. El seu treball, juntament amb la llista de col·laboradors que figuren als crèdits, com Daniel Albiac, Joana Fort, Vicenç Morando, Miquel Marzal, Francesc Parra, Oriol Julià, Judit Miró o Laura Verdejo, juntament amb les entitats sitgetanes vinculades a la Festa com l’Agrupació de Balls Populars o l’Escola de Grallers, i les entitats, institucions i particulars que hi han pres part o han cedit documentació, mereixen tot el reconeixement pel rigor, la pedagogia i la qualitat que el web transmet.

I com que una imatge val més que mil paraules, val la pena destacar la nova imatge que a partir d’ara representarà visualment, a manera de logo, la Festa Major de Sitges: la solució gràfica que amb els colors puntejats de l’espardenya són els referent a les trenta-sis hores més intenses del calendari sitgetà.

El web de la nostra Festa Major és per celebrar, disfrutar, conèixer, compartir i reviure i un guany excepcional per a la nostra vida col·lectiva.

DE L’HORT AL BROLLADOR

11828689_875559269187437_7056440165453722403_n

Una bona celebració comença amb una bona vígília id es de fa quatre anys la festa del Vinyet comença el dia abans amb la celebració del nom. “Em dic Vinyet, un nom de Sitges” és més que un eslògan ben trobat. Ha estat l’esquer per a la trobada de les Vinyets sitgetanes i les d’altres indrets – que n’hi ha, i cada vegada més -. Una trobada que d’orgull local per la raó del nom i del sentit de pertinença que genera. És, una vegada més, en l’àmbit de l’imaginari popular on s’esdevé la festa compartida i participada del retrobament d’un col·lectiu plural, intergeneracional i arrelat a una diversificada noció dels orígens.

La celebració d’enguany ha tingut lloc al recinte construït més antic de la Vila, com és la sala gòtica de l’antic hospital de Sant Joan i actual seu del Museu de Maricel, al costat del Mirador. El motiu, més enllà d’aplegar les Vinyets als museus reoberts, ha estat l’edició del recordatori en forma de punt de llibre reproduint una de les obres més entranyables del Cau Ferrat, com és L’hort del Vinyet, de Santiago Rusiñol.

Les Vinyets de 2015 al Museu de Maricel

Les Vinyets de 2015 al Museu de Maricel

L’estiu de 1892 Santiago Rusiñol va freqüentar el Vinyet i hi descobrí un escenari pictòric ideal per a expressar l’impacte de la llum entre la simfonia de blancs de les parets del santuari. Hi va pintar cinc obres, en algunes de les quals hi combina la presència humana, com en el Retrat del senyor Bofill al porxo del Vinyet (Museu de Montserrat) o el del seu cunyat, Alexandre Pons.

Santiago Rusiñol, L'hort del Vinyet (1892), Museu del Cau Ferrat, Sitges.

Santiago Rusiñol, L’hort del Vinyet (1892), Museu del Cau Ferrat, Sitges.

L’hort del Vinyet és una obra solitària, impressionat per l’esclat de la llum i de les ombres projectades a les parets del Santuari; tant l’hort com l’absis de l’església hi apareixen fragmentats – una forma compositiva que a Rusiñol li agradava especialment – i enmig es dreça la pica baptismal gòtica. És una obra nítida, exquisida en el seu gairebé minimalisme;  la llum forma part de l’estructura compositiva del joc d’ombres i d’una gamma cromàtica de grocs i violacis en l’esclat de claror de ponent. Segons Raimon Casellas destaca per unes “verdosidades del laurel que derraman su fresca sombra sobre los dorados muros del ábside, bañado por el sol muriente de rubia claridad”. Molt probablement Rusiñol hi va fer cap al Vinyet amb Ramon Casas – tots dos havien tornat de feia poc a Sitges procedents de Sant Feliu de Guíxols -, ja que aquest també pintà almenys tres obres del Vinyet una de les quals correspon a una vista gairebé exacta de mateix indret, que va ser exposada aquella Festa Major en la I Exposició de Belles Arts – la Primera Festa Modernista, el mateix 1862.  L’hort del Vinyet, un dels primer quadres sitgetans de Rusiñol en el que participa del corrent luminista, forma part del Museu del Cau Ferrat perquè Rusiñol no se’n va voler desprendre mai.  

Maria Rusiñol a Cau Ferrat (1894). Col. part.

Maria Rusiñol a Cau Ferrat (1894). Col. part.

Miquel Utrillo, Interior del Cau Ferrat (1895). Museu de Maricel, Sitges

Miquel Utrillo, Interior del Cau Ferrat (1895). Museu de Maricel, Sitges

Fascinat per  l’antiga pica baptismal gòtica (s.XV) plantada enmig de l’hort, el 1893 Rusiñol va obtenir el permís per traslladar-la al Cau Ferrat, on la va instal·lar a manera de brollador. Al seu nou emplaçament va ser pintat per Rusiñol (Retrat de Maria Rusiñol al Cau Ferrat, 1894) i per Miquel Utrillo (Interior del Cau Ferrat, 1895), i reproduït en nombroses postals i fotografies fins avui mateix.  El brollador atorga a la sala que porta el seu nom un caràcter marcadament intimista, i la seva posició central fa que sembli que tota la resta de l’àmbit giri al seu voltant.  Durant anys es va mostrar recobert per una densa falzia que queia a manera de cascada nodrida per l’aigua en un murmuri incessant i de tant en tant hi nedaven peixets vermells.

Museu del Cau Ferrat, sala del brollador. (c. 1928). Fot. Zerkowitz

Museu del Cau Ferrat, sala del brollador. (c. 1928). Fot. Zerkowitz

Un dels moments de més feliç fixació del brollador és el poema que li dedicà Salvador Soler i Forment el 1928, dins del seu recull Rims de l’hora sitgetana, escrit amb un clar regust de l’època, i que no em puc estar de reproduir:

BROLLADOR DEL CAU FERRAT

Brollador del Cau Ferrat

verd de molsa i verd d’absenta

però de faç gens macilenta,

brollador del Cau Ferrat.

Esguardant-te havem menjat

sitgetana bullavesa

peix a la maonesa,

brollador del Cau Ferrat.

Vora teu han esclatat

més d’un clavell i una rosa

i una idea lluminosa,

brollador del Cau Ferrat.

Al teu volt has vist armat

des del fogós Modernisme

al primmirat Noucentisme,

brollador del Cau Ferrat.

I hom voldria que el dring mat

de les teves perles fines

l’exornés amb lluentines,

brollador del Cau Ferrat.

Però la teva honestedat

admet només la puresa

de l’Art i la gentilesa,

brollador del Cau Ferrat.

Que sempre et facin costat

el cor obert i la pensa

que amb el pur saber s’agença,

brollador del Cau Ferrat.

PETITA HISTÒRIA DE LA FESTA MAJOR

Pilarin Bayes Petita ha Festa Major

“Tot és a lloc per convidar-nos a celebrar allò que som”

A hores d’ara la col·lecció de les Petites Històries de l’Editorial Mediterrània compten amb tres centenars de títols i amb un títol genèric enganyós. Per més que se’n diguin “Petita història de…” no es refereix ni a la mida del llibre, ni al tema, ni al públic al qual pretesament s’adreça. No són petites per bé que el nombre de pàgines no arriba a la vintena. Ni tampoc no són petites perquè la varietat temàtica és tan gran com la curiositat humana. Ni van adreçades (només) a la canalla perquè els adults s’hi entretenen d’allò més. Les Petites històries de l’Editorial Mediterrània són uns llibres que tenen l’encant de parlar de tot el que pot interessar a la gent, una mena d’enciclopèdia general en forma de monografia. El seu tret distintiu és el traç visible de la seva il·lustradora, Pilarín Bayés. I entre la tria dels autors del text i l’atractiu dels dibuixos de la Pilarín, l’èxit de les Petites Històries està assegurat. Sense ser un còmic en el sentit més arquetípic de la paraula, lletra i imatge fan un tot compactat i intens.

Si no, facin la prova. Assisteixin a la presentació de qualsevol “Petita història de…” que es convoqui. Sempre farà el ple i, en acabar, es formarà una cua llarga i pacient de tota mena de persones que voldran que els autors, escriptor/a i dibuixanta els dediquin el llibre. Poden arriba a fer cua un quart d’hora, vint minuts, o més…

Unknown

Pilarín Bayés signa el llibre del pregoner de la Festa Major de Sitges 2015 que ha vingut acompanyat del seu fill. Segueixen les pendonistes de Santa Tecla 2015

Fa pocs dies es va presentar una “Petita història” que passa a engrandir la bibliografia sitgetana festamajorenca. Comptem amb una inestimable panòplia d’historiadors i, a més, historiadors especialitzats en la Festa Major de Sitges; la munió de publicacions existents a hores d’ara, des de monografies fins als programes de cada any ho palesen. La Petita història de la Festa Major que ha escrit en Joan Duran i la Pilarín Bayés ha immortalizat amb els seus característics dibuixos entra per la porta gran en aquest àmbit de bibliografia especialitzada. El tot compactat i intens de les Petites Històries es desplega en unes pàgines denses on no hi manca detall. Diríem que la Pilarín és una veterana de la Festa Major de Sitges si no fos que li coneixem la capacitat espongívola que demostra esprement cadascun dels temes que tracta fins el darrer detall. Més enllà de l’inefable gat que, com en Wally, cerquem en els seus dibuixos, Pilarín Bayés ha narrat la Festa Major de Sitges, les trenta-sis hores més intenses de la vida col·lectiva dels sitgetans, seguint fil per randa el seguici ritual sense deixar-se res. Cosa que ens permet resseguir els indrets de la Vila en plena Festa reconeixent lloc per lloc i espai per espai. El color i l’àgil moviment que transmeten els dibuixos acompanyen el relat amb una fidelitat a tota prova.

“Dins l’alfàbrega hi palpita un verd lluminós…”, comença el relat que fa un protagonista ben bé des de dins. Va narrant l’evolució de la Festa pels moviments que van fent els membres de la seva família. “Les flors de beta s’escampen sobre la roba blanca, els picarols dringuen als turmells i la gentada omple les places”, observa des del seu privilegiat mirador. Bon coneixedor del lèxic i sociolecte festamajorenc, el narrador-protagonista descriu no s’està de fer constar unes dates que ens ajuden a fer-nos càrrec dels segles que fa que honorem Santa Tecla i Sant Bartomeu. Per bé que el text correspon al 23 i 24 d’agost, s’hi intercalen referències concretes a Santa Tecla. Joan Duran, l’autor de text de la Petita història de la Festa Major, no s’ha estat de detalls ni d’encomanar pàgina per pàgina i línia per línia les ganes i afanys de vivències perquè “Tot és a lloc per convidar-nos a celebrar allò que som”.

És el sentit de celebració i joia el que transmet el llibre sencer. Joan Duran hi ha abocat en una comprimida síntesi tot el sentiment de participació i celebració, de sentit de comunitat i de pertinença que la Festa comporta. El relat és breu, però contundent i, pas a pas, mentre va seguint la Festa ens prepara per a la darrera sorpresa. Que no revelaré, però que emplaça el protagonista, “camisola amb flors de beta i peücs amb picarols cosits” a sortir al carrer per Santa Tecla. Una delícia de llibre. Que el disfrutin com una avançada de la Festa Major.

Pilarin Bayés: “Ni més ni menys VINYET”…

Vinyet per Pilarin Bayes, 2015

Pilarin Bayes Petita ha Festa Major

“PER L’ART I PER LA PÀTRIA”

Ramon Casas, Retrat d'Enric Morera. MNAC, Barcelona

Ramon Casas, Retrat d’Enric Morera. MNAC, Barcelona

Cada dia som més i amb més fe i més ben armats per combatre per l’art i per la pàtria. Ja saps que l’Art és la nostra pàtria gran i Catalunya la nostra pàtria petita. Petita ara però que en idea la concebim tan gran com l’altra quan a ella li entregui tota l’ànima. Ja ho veus, ja somiem, però somiem coses grans, belles, què millor que això!

Ho escrivia un entusiasta Enric Morera als seus trenta anys al seu gran amic – li deia germà- Isaac Albéniz. Era en un moment àlgid del Modernisme, un juny càlid de 1895, quan el jove compositor anava desgranant els seus projectes i somnis a un interlocutor que el podria comprendre com pocs. Albéniz podia amidar el grau d’entusiasme de Morera, el seu compromís i el seu geni enfront de la gran tasca de modernitzar la música del país fos per la influència rebuda i assimilada de la més avançada música del Nord o per la recopilació i harmonització que portava a terme de la música popular catalana.

IMG_7991

En aquells moments les composicions musicals d’Enric Morera eren ja d’una ambició suprema. Ell, que havia començat a saber de solfa i d’instruments en una llunyana Argentina on la seva família s’hi havia traslladat quan ell encara anava amb bolquers, havia iniciat l’aventura de la composició, la pedagogia i la interpretació amb vocació, voluntat i ofici. Les memòries que va publicar el 1936 amb el títol de Moments viscuts mostren uns passatges inoblidables, gairebé exòtics, en els que el protagonista explica les seves aventures a l’Argentina; una imatge d’en Morera que s’adiu poc, o gens, amb el retrat que li va fer Rusiñol dirigint la coral de la Catalunya Nova (1897). Però era el mateix, efectivament: el jove que desafiava els seus professors i l’home que s’havia proposat posar al dia l’obra regeneracionista de Josep Anselm Clavé fundant una coral d’obrers que no sabien de solfa però que mostraven sensibilitat i interès per dedicar el temps de lleure a la música popular catalana.

Santiago Rusiñol, Retrat d'Enric Morera dirigint la coral Catalunya Nova (1897). Museu del Cau Ferrat, Sitges.

Santiago Rusiñol, Retrat d’Enric Morera dirigint la coral Catalunya Nova (1897). Museu del Cau Ferrat, Sitges.

Quan vers 1892 entre el grup dels modernistes de L’Avenç va trobar Rusiñol s’inicià una amistat i una complicitat que van confluir en obres que han esdevingut el paradigma de l’art total i de la compenetració entre la literatura i la música: Oracions, L’alegria que passa, Els caminants de la terra o La nit de l’amor. Morera prendre part en la Segona Festa Modernista dirigint una obra de César Frank i la part musical de La Intrusa, de Maeterlinck i va protagonitzar la Quarta estrenant l’òpera La Fada. Quatre anys més tard fundava el Teatre Líric Català amb la voluntat de construir una alternativa de país i de qualitat en front de la sarsuela madrilenya.

Enric Morera. Cançó de Zaira. LAP 1898

Música per a la “Cançó de Zaira”, “L’alegria que passa”, amb text de Santiago Rusiñol (1898).

Modernitat, patriotisme, regeneracionisme, creativitat, rigor, sensibilitat i entusiasme són algunes de les qualitats del mestre Morera. La popularitat que va assolir en el seu temps va contribuir a propagar cants i melodies que al cap d’un segle han passat a formar part de l’imaginari col·lectiu del país. La santa espina (amb tota la càrrega simbòlica i resistencial que prové de l’època de la primera dictadura); L’Empordà, Sota de l’om o La sardana de les monges són melodies vigoroses, penetrants i inoblidables. Morera va escriure centenars d’obres de tots els gèneres musicals i va posar música als més remarcables escriptors del seu temps, des d’Àngel Guimerà a Trinitat Catasús i des d’Emili Guanyabens a Josep M. de Sagarra. Als nostres dies ha prevalgut la música popular en detriment de la música escènica i instrumental, i és per això que Enric Morera mereix un nou dimensionament que el mostri en tota la seva plenitud.

Àngel Guimerà i Enric Morera.

Àngel Guimerà i Enric Morera.

La música del mestre Morera és també un patrimoni dels sitgetans: per les obres que va compartir amb Rusiñol, pels concerts que va organitzar al Cau Ferrat, per les vetllades al Prado i al Retiro – és soci honorari de totes dues societats -, per les nits de caramelles protagonitzades per La nit de l’amor, pels anys que va viure al Mas d’en Puig i a la Sínia Morera i les obres que porten data sitgetana, per aquesta sardana tan profundament entranyable de La Festa Major. L’exposició que han organitzat l’Ajuntament de Sitges, el Departament de Cultura, la Biblioteca de Catalunya i el Consorci del Patrimoni de Sitges, comissariada per Francesc Parra i Pol Cruells ens posa a l’abast la grandesa i la creativitat d’un dels temperaments artístics més grans del seu temps.