“Tot és a lloc per convidar-nos a celebrar allò que som”

A hores d’ara la col·lecció de les Petites Històries de l’Editorial Mediterrània compten amb tres centenars de títols i amb un títol genèric enganyós. Per més que se’n diguin “Petita història de…” no es refereix ni a la mida del llibre, ni al tema, ni al públic al qual pretesament s’adreça. No són petites per bé que el nombre de pàgines no arriba a la vintena. Ni tampoc no són petites perquè la varietat temàtica és tan gran com la curiositat humana. Ni van adreçades (només) a la canalla perquè els adults s’hi entretenen d’allò més. Les Petites històries de l’Editorial Mediterrània són uns llibres que tenen l’encant de parlar de tot el que pot interessar a la gent, una mena d’enciclopèdia general en forma de monografia. El seu tret distintiu és el traç visible de la seva il·lustradora, Pilarín Bayés. I entre la tria dels autors del text i l’atractiu dels dibuixos de la Pilarín, l’èxit de les Petites Històries està assegurat. Sense ser un còmic en el sentit més arquetípic de la paraula, lletra i imatge fan un tot compactat i intens.

Si no, facin la prova. Assisteixin a la presentació de qualsevol “Petita història de…” que es convoqui. Sempre farà el ple i, en acabar, es formarà una cua llarga i pacient de tota mena de persones que voldran que els autors, escriptor/a i dibuixanta els dediquin el llibre. Poden arriba a fer cua un quart d’hora, vint minuts, o més…

Pilarín Bayés signa el llibre del pregoner de la Festa Major de Sitges 2015 que ha vingut acompanyat del seu fill. Segueixen les pendonistes de Santa Tecla 2015

Fa pocs dies es va presentar una “Petita història” que passa a engrandir la bibliografia sitgetana festamajorenca. Comptem amb una inestimable panòplia d’historiadors i, a més, historiadors especialitzats en la Festa Major de Sitges; la munió de publicacions existents a hores d’ara, des de monografies fins als programes de cada any ho palesen. La Petita història de la Festa Major que ha escrit en Joan Duran i la Pilarín Bayés ha immortalizat amb els seus característics dibuixos entra per la porta gran en aquest àmbit de bibliografia especialitzada. El tot compactat i intens de les Petites Històries es desplega en unes pàgines denses on no hi manca detall. Diríem que la Pilarín és una veterana de la Festa Major de Sitges si no fos que li coneixem la capacitat espongívola que demostra esprement cadascun dels temes que tracta fins el darrer detall. Més enllà de l’inefable gat que, com en Wally, cerquem en els seus dibuixos, Pilarín Bayés ha narrat la Festa Major de Sitges, les trenta-sis hores més intenses de la vida col·lectiva dels sitgetans, seguint fil per randa el seguici ritual sense deixar-se res. Cosa que ens permet resseguir els indrets de la Vila en plena Festa reconeixent lloc per lloc i espai per espai. El color i l’àgil moviment que transmeten els dibuixos acompanyen el relat amb una fidelitat a tota prova.

“Dins l’alfàbrega hi palpita un verd lluminós…”, comença el relat que fa un protagonista ben bé des de dins. Va narrant l’evolució de la Festa pels moviments que van fent els membres de la seva família. “Les flors de beta s’escampen sobre la roba blanca, els picarols dringuen als turmells i la gentada omple les places”, observa des del seu privilegiat mirador. Bon coneixedor del lèxic i sociolecte festamajorenc, el narrador-protagonista descriu no s’està de fer constar unes dates que ens ajuden a fer-nos càrrec dels segles que fa que honorem Santa Tecla i Sant Bartomeu. Per bé que el text correspon al 23 i 24 d’agost, s’hi intercalen referències concretes a Santa Tecla. Joan Duran, l’autor de text de la Petita història de la Festa Major, no s’ha estat de detalls ni d’encomanar pàgina per pàgina i línia per línia les ganes i afanys de vivències perquè “Tot és a lloc per convidar-nos a celebrar allò que som”.

És el sentit de celebració i joia el que transmet el llibre sencer. Joan Duran hi ha abocat en una comprimida síntesi tot el sentiment de participació i celebració, de sentit de comunitat i de pertinença que la Festa comporta. El relat és breu, però contundent i, pas a pas, mentre va seguint la Festa ens prepara per a la darrera sorpresa. Que no revelaré, però que emplaça el protagonista, “camisola amb flors de beta i peücs amb picarols cosits” a sortir al carrer per Santa Tecla. Una delícia de llibre. Que el disfrutin com una avançada de la Festa Major.