El baladre florit de La Vall (2015). Fot. Frèia Berg.

“Els baladres floreixen a l’Agost”, diu el poema de Trinitat Catasús, i els fa la cara encesa de mirar l’estiu. Aquests dies, serà per la calor africana que és foc del cel i terra roent, o perquè el canvi climàtic afecta la florida de les plantes, els baladres del paisatge sitgetà són més encesos i florits que mai. Bellíssims. Confesso que els baladres i una determinada color que té el mar són dues de les escasses coses que em compensen de la inclemència estival. I això que tot just passem de la primera quinzena de juliol…

ELS BALADRES

Els baladres floreixen a l’Agost.

Flors blanques, flors vermelles, que ben tost

la fúria solsticial haureu sentida,

encenent-vos d’amor cara a la vida.

Vora la mar – oh flors! – i terra endins,

oirem la remor que fan els pins

que l’aura inquieta, i sentirem el flaire

dels boscos i del mar, dispersa en l’aire,

mirant-vos a vosaltres, que teniu

la color encesa de mirar l’estiu.

Trinitat Catasús, De l’hort i de la costa (1915).