BRANQUES D’AMETLLER FLORIT
Vincent Van Gogh, Branca d’ametller florit en un vas (1888), Museu Van Gogh
Després de la florida de les mimoses arriba la dels ametllers. És ple hivern, els dies de sol són nítids i clars. Ho són més, encara, a Provença perquè el mestral tot ho escombra. És el lloc on les branques dels arbres es retallen més nítidament sobre un blau intens, fins el bri més lleu. Existeixen dos paisatges d’ametllers florits que han estat immortalitzats per dos dels artistes més sensibles a la força de la natura, com són Rusiñol a Mallorca i Van Gogh a Provença. Quan arriba el febrer una incursió a Provença, per breu que sigui, sempre em retorna a les branques d’ametller de Van Gogh.
Santiago Rusiñol, Ametllers en flor (Mallorca, c. 1902)
Feia gairebé trenta anys que els arletencs no recordaven un hivern tan fred i tan nevat com el de 1888. Van tenir neu i glaç gairebé fins ben entrada la primera setmana de març i el mestral no acabava de fer net. Van Gogh va baixar a l’estació del tren d’Arles un vint de febrer al migdia, es va allotjar en un hotel proper i al cap d’un parell de dies ja s’havia fet amb teles, pinzells i colors. Però com que no podia sortir camps a través a pintar per mor del temps, exercitava tancat a la seva cambra pintant el que veia de la finestra estant: una vella, un paisatge nevat, la vorera i la botiga del davant i la botiga… Alhora, anava al darrere d’un petit quadre del pintor marsellès Adolphe Monticelli, orientalista, minuciosament i acoloridament detallista, a qui no va arribar a conèixer personalment però que apreciava; “Monticelli de vegades prenia un ram de flors per ajuntar tota la gama de colors més intensa i més equilibrada”, escrivia al seu germà Theo.
Adolphe Monticelli, Fenc, (c. 1860), The National Gallery, London
No podia sortir camps a través perquè tot era nevat i glaçat, però al cap de pocs dies va pintar una branqueta d’ametller que havia aconseguit qui sap d’on i havia col·locat en un vas d’aigua. La branqueta donava un toc de llum i blancor a la cambra de l’artista. La vista de la branqueta i les ganes de pintar-la – en va fer dos estudis – li van alegrar la vida. “Aquí hi ha un fred que pela i a fora al camp encara està nevat. He fet un estudi d’un paisatge emblanquinat amb la ciutat de rerefons. I després dos petits estudis d’una branqueta d’ametller que ja ha florit, malgrat tot.” Uns dies més tard l’artista va començar, ja a l’aire llire, un seguit de jardins i horts amb els arbres que anaven florint. Pintava intensament.
Vincent Van Gogh, Ametller florit a Saint Rémy.
Els ametllers, els arbres en flor, el paisatge clar i lluminós d’Arles el feia evocar el paisatge japonès que coneixia per mitjà dels gravats de Hiroshige i de Hokusai; ell i el seu germà Theo n’havien anat adquirint un conjunt de sèries, entusiasmats per l’art japonès del segle XIX. La delicadesa en el tractament de les flors, la mateixa tria del tema, l’ús del color negre vorejant les siluetes provenen en bona part d’aquesta admiració.
Vincent Van Gogh, Hort florit vorejat de xiprers (1888), Kroller-Müller Museum
El 1890, ja internat a Saint Paul de Mausole, davant per davant del monument romà denominat dels Antics, als afores de Saint Rémy de Provence, Vincent van Gogh va elaborar una de les obres més belles i sentides del seu repertori. Amb motiu del naixement del seu nebot Vincent Willem va teixir un tapís de branques d’ametller florit retallant-se sobre un blau intensíssim. Els seus crítics i experts consideren que l’obra constitueix un cant a la vida i a la capacitat de regeneració, ressorgiment dels éssers, per bé que al cap de ben poc Van Gogh va caure de nou en una crisi que es va perllongar durant un parell de mesos. Tanta bellesa no era prou per guarir un interior tan obscurament trasbalsat.
Frèia Berg, Ametller florit a Provença (febrer, 2017)
Cada vegada que, a Provença, veig un ametller florit, blanc que s’enlaira sobre blau, retorno a les branques de Van Gogh. Són moments que, per més que la realitat hi faci, la supera amb escreix el traç de l’artista. Per més que retorni al paisatge provençal d’hivern, mai no he vist una imatge tan intensament bella i esperançada com les branques d’ametller florit de Van Gogh.
QUADERN DE TERRAMAR 