LA HISTÒRIA SUBMERGIDA

Vista de Sitges des de l'indret d'un possible naufragi (2015). Fot. Pere Izquierdo

Vista de Sitges des de l’indret d’un possible naufragi (2015). Fot. Pere Izquierdo

Les ciutats submergides, com les civilitzacions desaparegudes, mantenen un encant fonamentat mig en la incògnita mig en l’atractiu esperançat de les descobertes. Les ciutats submergides se’m presenten emparentades amb Les ciutats invisibles d’escriptor italià Italo Calvino i amb aquella història que explica Gabriel Janer i Manila apresa de Renan: diu que a Bretanya hi ha una ciutat sepultada pel mar que, de vegades, se’n sent el repic de les campanes i els cants dels mariners. Renan, que era un romàntic, pensa que tots els éssers porten una ciutat submergida al cor… Hi ha ciutats submergides, certament. 

Bimini, ciutat submergida a l'Oceà Pacífic.

Bimini, ciutat submergida a l’Oceà Pacífic.

 Existeix també la història submergida de les ciutats i de les viles. Els fets, el pas del temps, els moviments geològics i de les corrents marines, i les circumstàncies de tota mena han fet que la mar guardi, juntament amb els seus secrets, seqüències i capítols de la història. També a Sitges, que des dels seus primers pobladors de la Cova del Gegant hi ha viscut abocada, fins avui mateix. Bona part de la nostra història té la mar com a protagonista, escenari, ecosistema i dipòsit ocult.

Sempre hem viscut abocats a la mar. Emerencià Roig, Platja de Sitges. Col·lecció de Marineria Emerencià Roig i Raventós, Consorci del Patrimoni de Sitges.

Sempre hem viscut abocats a la mar. Emerencià Roig, Platja de Sitges. Col·lecció de Marineria Emerencià Roig i Raventós, Consorci del Patrimoni de Sitges.

La història submergida de Sitges va ser notícia el 1962, arran de la troballa de les 2.300 monedes de plata procedents dels vaixells esfondrats davant de la costa sitgetana a resultes de la Batalla de Barcelona (1642). L’incendi per l’impacte d’un brulot dirigit a una de les naus i el posterior esfondrament dels dos grans vaixells, el francès Galió de Guisa i Marededéu de la Victòria, considerat “una de les més belles embarcacions de la flota de Richelieu”, i l’espanyol La Magdalena, que a més de soldats i armes transportava el salari de dos anys per retribuir la soldadesca destacada a Roses i a Perpinyà va ser un episodi espectacular. Al cap de tres-cents vint anys Frederic Malagelada, juntament amb Xavier Sardà i Rafael Padrol, entre altres, va protagonitzar el capítol del descobriment, que portà Malagelada a una recerca infatigable d’informació i notícies sobre els vaixells i la seva desaparició.

Les monedes dels vaixells esfondrats el 1642, trobades el 1962.

Les monedes dels vaixells esfondrats el 1642, trobades el 1962.

La història submergida de Sitges té traçada la seva cartografia per mitjà de la Carta Arqueològica Subaquàtica de Sitges, iniciada el 1983, arran del I Curs d’Introducció a l’Arqueologia Subaquàtica organitzat per la Generalitat. Els seus redactors, Pere Izquierdo i Immaculada Rodriguez Garci la van elaborar a partir de la informació i les localitzacions dels jaciments subaquàtics existents. Des del Consorci del Patrimoni de Sitges s’ha emprès la seva actualització per fases, que forma part del Programa de Treball 2015. La posada al dia de la Carta Arqueològica Subaquàtica, dirigida per Pere Izquierdo (CPS) amb la col·laboració d’un equip de professionals voluntaris i de personal del Consorci del Patrimoni de Sitges compta amb un ajut de la Generalitat i amb el patrocini i col·laboració de diverses entitats i empreses sitgetanes que són molt d’agrair, entre altres el Club Nàutic de Sitges, el Club de Mar, el Port d’Aiguadolç i el Port de Garraf.

La primera fase dels treballs, realitzada el passat mes d’abril, va assolir l’objectiu de la localització del brulot – conegut amb el nom de mar de “la pedra negra” que havia enfonsat les naus de 1642, i es van inspeccionar les cavitats del baluard de La Torreta, entre altres treballs. La segona fase ha tingut lloc aquest estiu amb immersions en cinc diferents punts i a les coves del Pebre, del Congre i de la Falconera, amb interessants resultats.

Aquesta setmana s’inicia la tercera fase, de quinze dies de durada, que consisteix en l’aixecament d’un plànol topogràfic i magnètic el fons marí entre el Puig de Sitges i Terramar. La utilització d’una sofisticada tècnica de detecció magnètica aplicada a l’arqueologia dirigida per l’expert André Lorin que fins ara no s’havia experimentat al nostre país pot comportar localitzacions d’importància. El relat de la història submergida de Sitges  anirà deixant de ser un relat secret per a esdevenir un patrimoni compartit, gaudit i preservat.

FESTA AMB WEB… I ALTRES NOVETATS PER CELEBRAR

Disseny-FM-Sitges

Llisca el món i la Festa es repeteix

David Jou

 Escric aquest Marge Llarg a les envistes, vigília de vigílies. Amb el ressò del Concert de Festa Major amb què el Retrio i els Museus de Sitges han fundat una altra tradició per afegir al Programa,

11887973_881868068556557_485844822457446627_n

i a l’espera del Pregó que enguany ha estat encomanat a en Sebastià Gimènez Mirabent, que de fa mesos frisa esperant la vesprada d’avui.

Tot a punt per al Pregó (2015). Fot. Miquel Forns i Fusté.

Tot a punt per al Pregó (2015). Fot. Miquel Forns i Fusté.

Demà hi haurà la gran rebuda d’en Miru, que s’incorporarà al seguici dels nostres més preuats Cabeçuts, al costat d’en Suàrez, la Cartrona, i els de tota la vida.

En Miru cabeçut (2015). Fot. Albert Solé.

En Miru cabeçut (2015). Fot. Albert Solé.

En Miru en companyia dels Cabeçuts (2015). Fot. Vicenç Morando.

En Miru en companyia dels Cabeçuts (2015). Fot. Vicenç Morando.

Quan sortirà publicat aquest article faltaran quaranta-vuit hores escasses per l’Entrada de les Gralles, però fa dies que els preparatius bullen.

11902290_710016599127154_4698428239428446614_n

I aquest és un Marge Llarg de celebració. També és veritat que enguany serà una Festa Major diferent en l’àmbit familiar, però les dones de casa ens ho hem engiponat perquè l’absència continui essent un bell record aquests dies de festa, com totes les coses bones que vam viure en vida del pare.

Com a ferma partidària de l’origen fundacional de les tradicions, crec que val la pena destacar i celebrar, que la Festa Major de Sitges ja té web, cosa que significa que ja té una sortida universal arreu del món.

Logo_SFM_WEB1

Ja podeu clicar!!

És un web d’utilitat diversa perquè informa, documenta, mostra i evoca. Està pensat per a ús de qualsevol persona que vulgui saber, des del programa d’enguany fins els orígens de tal o tal ball, o com funciona l’organització. Per a aquells que vulguin recordar disfrutant-la – i la Festa Major és un dels grans àmbits d’evocació personal i col·lectiva – el web conté les imatges, els programes, els cartells i els vídeos a cor què vols (mentre escric he obert el vídeo del Drac...).

Des d’un punt de vista del patrimoni documental, el web de la Festa Major compta amb el valor afegit de fer accessibles un conjunt de materials impresos i gràfics com els programes, els cartells, diversos llibres, fotografies i audiovisuals configurant una interessant col·lecció virtual que garanteix la seva preservació i accés universal. És un exemple de com el coneixement i les possibilitats de consultar-lo, incrementar-lo i disfrutar-lo es posen a l’abast de tothom, sense reserves ni restriccions. Vuit-centes imatges, una quinzena de vídeos i sis gigas d’informació documental digitalitzada i descarregable és un contingent d’accés importantíssim al doble valor de la Festa en tant que patrimoni material i immaterial.

Logo-Festa-MajorEl web de la Festa Major de Sitges és un dels elements primordials del projecte del Centre d’Interpretació de la Festa, “la primera aproximació als continguts que han d’omplir de significat el futur Centre d’Interpretació de la Festa i és un reflex de l’informe per a la catalogació de la Festa Major de Sitges que el 23 d’agost s’entregarà al director de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya per aconseguir la catalogació de festa patrimonial per part del Govern Català”, tal com va expressar Joan Duran en la seva presentació. Una primera aproximació, doncs, que per començar, s’ha volgut posar a l’abast de tots els sitgetans en el context d’abast universal com és la xarxa.Joan Duran, autor del disseny dels continguts i dels textos; Ferran Verdejo, del webmàstering; Ferran Vilanova, dels muntatges audiovisuals i el Pasgràfic de Viki Gallardo, Edu Sentís i Xavi Huete han estat els principals artífex d’aquest web que sense dubtes es pot qualificar de modèlic. El seu treball, juntament amb la llista de col·laboradors que figuren als crèdits, com Daniel Albiac, Joana Fort, Vicenç Morando, Miquel Marzal, Francesc Parra, Oriol Julià, Judit Miró o Laura Verdejo, juntament amb les entitats sitgetanes vinculades a la Festa com l’Agrupació de Balls Populars o l’Escola de Grallers, i les entitats, institucions i particulars que hi han pres part o han cedit documentació, mereixen tot el reconeixement pel rigor, la pedagogia i la qualitat que el web transmet.

I com que una imatge val més que mil paraules, val la pena destacar la nova imatge que a partir d’ara representarà visualment, a manera de logo, la Festa Major de Sitges: la solució gràfica que amb els colors puntejats de l’espardenya són els referent a les trenta-sis hores més intenses del calendari sitgetà.

El web de la nostra Festa Major és per celebrar, disfrutar, conèixer, compartir i reviure i un guany excepcional per a la nostra vida col·lectiva.

“SITGES, CEL I CALITGES”, DE JOSEP CARNER. MADRIGAL I ELEGIA

12542555

No era la primera vegada que Josep Carner es passejava per Sitges. De ben jove hi havia fet cap atret pel ressò modernista i, a través del també joveníssim Rafael Font i Farran va publicar alguns textos poètics a La Voz de Sitges – l’antítesi de L’Eco i publicació fidel reflex del que va ser el Modernisme a la Vila. Anys més tard, quan ja era el poeta noucentista més destacat, prolífic i triomfador, va encapçalar el palmarès de la Festa de la Poesia de 1918 i va triar Maria Teresa Benaprès com a reina de la festa. El setembre d’aquell any lamentava no haver pogut assistir a l’homenatge a Rusiñol amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la fundació del Cau Ferrat, i ho celebrava amb paraules de conciliació generacional: “Sense Rusiñol Barcelona no seria ben bé Barcelona. Sitges no existiria. Sense el Cau Ferrat, sense en nostre jovenívol aturament en les curiositats i novetats espirituals que el Cau Ferrat simbolitzava, nosaltres, que tenim a la testa els primers cabells blancs, no hauríem estat ben bé joves. Pel Cau Ferrat hi suren versos i músiques, colors i frisances com a ombres insepultes de nosaltres mateixos…” .

 L’estiu de 1925, en el punt àlgid d’activisme del grup de noucentistes sitgetans denominat Amics de les Arts, Josep Carner va retornar un parell de vegades. A primers d’agost, per presentar el poemari En el límit d’or, de Lluís Bertran i Pijoan, en una lectura que havia organitzat el cap visible del grup, el també poeta Salvador Soler i Forment a casa seva, al carrer Major. Va ser al menjador d’aquella casa on Carner va agafar una quartilla i hi va escriure el madrigal de “Sitges, cel i calitges” . El poema va ser modestament reproduït al setmanari La Punta – el setmanari rival de L’Eco i substitut del Baluard de Sitges al llarg dels anys vint – portant com a data “16 d’agost de 1925”. Uns dies més tard Carner va retornar, també al carrer Major però a can Josep Planas i Robert, pare del jove escriptor Ramon Planes, on va fer una lectura de textos en vers i en prosa i, naturalment, del madrigal

A SITGES

O Sitges, cel i calitges,

mar al peu, clavells al niu,

blanc d’Espanya que enlluerna

les espurnes de l’estiu.

 

Cor que vols, cor què desitges

en tu visc, que tota em plaus.

Tes noies tenen ulls negres,

les cases tenen ulls blaus.

 

Si jo et deixo sols a mitges

dóna’m una flor ben lleu:

dóna’m una margarida,

ull de sol, ales de neu.

 

De llavors ençà han plogut nou dècades. El madrigal de Carner és l’evocació d’un Sitges que avui presenta una fesomia desfeta pel temps, l’avara povertà i l’especulació urbana. Tant, que l’evocació del cel i calitges de tant en tant emergeix amb la càrrega d’ironia que determinades situacions mereixen. Però el que ha estat la fesomia de Sitges, la que va inspirar el madrigal de Carner, els poemes en prosa de J. V. Foix, els textos avantguardistes de Joan Salvat-Papasseig – literatura d’entreguerres d’un Sitges noucentista en el que apuntava el cosmpolitisme que els anys trenta va descriure magistralment Josep M. de Sagarra – és una fesomia que, amb tot, es reconèixer en la silueta de la Punta, en la bellesa de la perspectiva del Passeig Marítim, al Racó de la Calma, en determinats indrets on de vegades fins i tot guanya el nostre imaginari. Llavors és quan el madrigal esdevé una profunda elegia.

ANIVERSARI I RECORD DE FEDERICO GARCÍA LORCA

“Si muero, dejad el balcón abierto”

AA. 1928. FGL platja Cadaqués x SD i Reyerta de gitanos

No és la millor imatge de Federico García Lorca, però sí que ho és del seu pas per Sitges i la seva amistat amb els redactors de la revista d’avantguarda L’Amic de les Arts. Federico hi va arribar de la mà de Sebastià Gasch i Salvador Dalí. Hi va fer diverses estades, la més coneguda el 1927, a la que correspon la famosa fotografia del grup de redactors de la revista. El 1928 publicava el poema “Reyerta de gitanos”, amb un dibuix que li havia fet Salvador Dalí imaginant-lo a la platja d’Empúries …

1927. FGL a la platja de Cadaqués. AA

DE L’HORT AL BROLLADOR

11828689_875559269187437_7056440165453722403_n

Una bona celebració comença amb una bona vígília id es de fa quatre anys la festa del Vinyet comença el dia abans amb la celebració del nom. “Em dic Vinyet, un nom de Sitges” és més que un eslògan ben trobat. Ha estat l’esquer per a la trobada de les Vinyets sitgetanes i les d’altres indrets – que n’hi ha, i cada vegada més -. Una trobada que d’orgull local per la raó del nom i del sentit de pertinença que genera. És, una vegada més, en l’àmbit de l’imaginari popular on s’esdevé la festa compartida i participada del retrobament d’un col·lectiu plural, intergeneracional i arrelat a una diversificada noció dels orígens.

La celebració d’enguany ha tingut lloc al recinte construït més antic de la Vila, com és la sala gòtica de l’antic hospital de Sant Joan i actual seu del Museu de Maricel, al costat del Mirador. El motiu, més enllà d’aplegar les Vinyets als museus reoberts, ha estat l’edició del recordatori en forma de punt de llibre reproduint una de les obres més entranyables del Cau Ferrat, com és L’hort del Vinyet, de Santiago Rusiñol.

Les Vinyets de 2015 al Museu de Maricel

Les Vinyets de 2015 al Museu de Maricel

L’estiu de 1892 Santiago Rusiñol va freqüentar el Vinyet i hi descobrí un escenari pictòric ideal per a expressar l’impacte de la llum entre la simfonia de blancs de les parets del santuari. Hi va pintar cinc obres, en algunes de les quals hi combina la presència humana, com en el Retrat del senyor Bofill al porxo del Vinyet (Museu de Montserrat) o el del seu cunyat, Alexandre Pons.

Santiago Rusiñol, L'hort del Vinyet (1892), Museu del Cau Ferrat, Sitges.

Santiago Rusiñol, L’hort del Vinyet (1892), Museu del Cau Ferrat, Sitges.

L’hort del Vinyet és una obra solitària, impressionat per l’esclat de la llum i de les ombres projectades a les parets del Santuari; tant l’hort com l’absis de l’església hi apareixen fragmentats – una forma compositiva que a Rusiñol li agradava especialment – i enmig es dreça la pica baptismal gòtica. És una obra nítida, exquisida en el seu gairebé minimalisme;  la llum forma part de l’estructura compositiva del joc d’ombres i d’una gamma cromàtica de grocs i violacis en l’esclat de claror de ponent. Segons Raimon Casellas destaca per unes “verdosidades del laurel que derraman su fresca sombra sobre los dorados muros del ábside, bañado por el sol muriente de rubia claridad”. Molt probablement Rusiñol hi va fer cap al Vinyet amb Ramon Casas – tots dos havien tornat de feia poc a Sitges procedents de Sant Feliu de Guíxols -, ja que aquest també pintà almenys tres obres del Vinyet una de les quals correspon a una vista gairebé exacta de mateix indret, que va ser exposada aquella Festa Major en la I Exposició de Belles Arts – la Primera Festa Modernista, el mateix 1862.  L’hort del Vinyet, un dels primer quadres sitgetans de Rusiñol en el que participa del corrent luminista, forma part del Museu del Cau Ferrat perquè Rusiñol no se’n va voler desprendre mai.  

Maria Rusiñol a Cau Ferrat (1894). Col. part.

Maria Rusiñol a Cau Ferrat (1894). Col. part.

Miquel Utrillo, Interior del Cau Ferrat (1895). Museu de Maricel, Sitges

Miquel Utrillo, Interior del Cau Ferrat (1895). Museu de Maricel, Sitges

Fascinat per  l’antiga pica baptismal gòtica (s.XV) plantada enmig de l’hort, el 1893 Rusiñol va obtenir el permís per traslladar-la al Cau Ferrat, on la va instal·lar a manera de brollador. Al seu nou emplaçament va ser pintat per Rusiñol (Retrat de Maria Rusiñol al Cau Ferrat, 1894) i per Miquel Utrillo (Interior del Cau Ferrat, 1895), i reproduït en nombroses postals i fotografies fins avui mateix.  El brollador atorga a la sala que porta el seu nom un caràcter marcadament intimista, i la seva posició central fa que sembli que tota la resta de l’àmbit giri al seu voltant.  Durant anys es va mostrar recobert per una densa falzia que queia a manera de cascada nodrida per l’aigua en un murmuri incessant i de tant en tant hi nedaven peixets vermells.

Museu del Cau Ferrat, sala del brollador. (c. 1928). Fot. Zerkowitz

Museu del Cau Ferrat, sala del brollador. (c. 1928). Fot. Zerkowitz

Un dels moments de més feliç fixació del brollador és el poema que li dedicà Salvador Soler i Forment el 1928, dins del seu recull Rims de l’hora sitgetana, escrit amb un clar regust de l’època, i que no em puc estar de reproduir:

BROLLADOR DEL CAU FERRAT

Brollador del Cau Ferrat

verd de molsa i verd d’absenta

però de faç gens macilenta,

brollador del Cau Ferrat.

Esguardant-te havem menjat

sitgetana bullavesa

peix a la maonesa,

brollador del Cau Ferrat.

Vora teu han esclatat

més d’un clavell i una rosa

i una idea lluminosa,

brollador del Cau Ferrat.

Al teu volt has vist armat

des del fogós Modernisme

al primmirat Noucentisme,

brollador del Cau Ferrat.

I hom voldria que el dring mat

de les teves perles fines

l’exornés amb lluentines,

brollador del Cau Ferrat.

Però la teva honestedat

admet només la puresa

de l’Art i la gentilesa,

brollador del Cau Ferrat.

Que sempre et facin costat

el cor obert i la pensa

que amb el pur saber s’agença,

brollador del Cau Ferrat.