Arxiu de la categoria: Cultura popular

PETITA HISTÒRIA DE LA FESTA MAJOR

Publicat el per
Respon

Pilarin Bayes Petita ha Festa Major

“Tot és a lloc per convidar-nos a celebrar allò que som”

A hores d’ara la col·lecció de les Petites Històries de l’Editorial Mediterrània compten amb tres centenars de títols i amb un títol genèric enganyós. Per més que se’n diguin “Petita història de…” no es refereix ni a la mida del llibre, ni al tema, ni al públic al qual pretesament s’adreça. No són petites per bé que el nombre de pàgines no arriba a la vintena. Ni tampoc no són petites perquè la varietat temàtica és tan gran com la curiositat humana. Ni van adreçades (només) a la canalla perquè els adults s’hi entretenen d’allò més. Les Petites històries de l’Editorial Mediterrània són uns llibres que tenen l’encant de parlar de tot el que pot interessar a la gent, una mena d’enciclopèdia general en forma de monografia. El seu tret distintiu és el traç visible de la seva il·lustradora, Pilarín Bayés. I entre la tria dels autors del text i l’atractiu dels dibuixos de la Pilarín, l’èxit de les Petites Històries està assegurat. Sense ser un còmic en el sentit més arquetípic de la paraula, lletra i imatge fan un tot compactat i intens.

Si no, facin la prova. Assisteixin a la presentació de qualsevol “Petita història de…” que es convoqui. Sempre farà el ple i, en acabar, es formarà una cua llarga i pacient de tota mena de persones que voldran que els autors, escriptor/a i dibuixanta els dediquin el llibre. Poden arriba a fer cua un quart d’hora, vint minuts, o més…

Unknown

Pilarín Bayés signa el llibre del pregoner de la Festa Major de Sitges 2015 que ha vingut acompanyat del seu fill. Segueixen les pendonistes de Santa Tecla 2015

Fa pocs dies es va presentar una “Petita història” que passa a engrandir la bibliografia sitgetana festamajorenca. Comptem amb una inestimable panòplia d’historiadors i, a més, historiadors especialitzats en la Festa Major de Sitges; la munió de publicacions existents a hores d’ara, des de monografies fins als programes de cada any ho palesen. La Petita història de la Festa Major que ha escrit en Joan Duran i la Pilarín Bayés ha immortalizat amb els seus característics dibuixos entra per la porta gran en aquest àmbit de bibliografia especialitzada. El tot compactat i intens de les Petites Històries es desplega en unes pàgines denses on no hi manca detall. Diríem que la Pilarín és una veterana de la Festa Major de Sitges si no fos que li coneixem la capacitat espongívola que demostra esprement cadascun dels temes que tracta fins el darrer detall. Més enllà de l’inefable gat que, com en Wally, cerquem en els seus dibuixos, Pilarín Bayés ha narrat la Festa Major de Sitges, les trenta-sis hores més intenses de la vida col·lectiva dels sitgetans, seguint fil per randa el seguici ritual sense deixar-se res. Cosa que ens permet resseguir els indrets de la Vila en plena Festa reconeixent lloc per lloc i espai per espai. El color i l’àgil moviment que transmeten els dibuixos acompanyen el relat amb una fidelitat a tota prova.

“Dins l’alfàbrega hi palpita un verd lluminós…”, comença el relat que fa un protagonista ben bé des de dins. Va narrant l’evolució de la Festa pels moviments que van fent els membres de la seva família. “Les flors de beta s’escampen sobre la roba blanca, els picarols dringuen als turmells i la gentada omple les places”, observa des del seu privilegiat mirador. Bon coneixedor del lèxic i sociolecte festamajorenc, el narrador-protagonista descriu no s’està de fer constar unes dates que ens ajuden a fer-nos càrrec dels segles que fa que honorem Santa Tecla i Sant Bartomeu. Per bé que el text correspon al 23 i 24 d’agost, s’hi intercalen referències concretes a Santa Tecla. Joan Duran, l’autor de text de la Petita història de la Festa Major, no s’ha estat de detalls ni d’encomanar pàgina per pàgina i línia per línia les ganes i afanys de vivències perquè “Tot és a lloc per convidar-nos a celebrar allò que som”.

És el sentit de celebració i joia el que transmet el llibre sencer. Joan Duran hi ha abocat en una comprimida síntesi tot el sentiment de participació i celebració, de sentit de comunitat i de pertinença que la Festa comporta. El relat és breu, però contundent i, pas a pas, mentre va seguint la Festa ens prepara per a la darrera sorpresa. Que no revelaré, però que emplaça el protagonista, “camisola amb flors de beta i peücs amb picarols cosits” a sortir al carrer per Santa Tecla. Una delícia de llibre. Que el disfrutin com una avançada de la Festa Major.

Pilarin Bayés: “Ni més ni menys VINYET”…

Publicat el per
Respon

Vinyet per Pilarin Bayes, 2015

Pilarin Bayes Petita ha Festa Major

TRES CISTELLES

Publicat el per
Respon
Caramelles la nit de Pasqua 2015. Fot. Albert Roca

Caramelles la nit de Pasqua 2015. Fot. Albert Roca

Per als sitgetans, normalment, el cicle de l’any es divideix en dos: el de la Festa Major i de Carnaval. Però hi ha qui, entremig hi suma altres cicles. El mestre Pañella n’era un. Cap al setembre fins a les envistes de Nadal es dedicava a les figures de pessebre. Passat Nadal a casa seva es començaven a sentir les notes netes i clares d’un piano que encetava melodies noves. El temps s’acarava a la Pasqua, encara que el gener i el febrer fossin setmanes de tardes fosques i fredes. Però no hi feia res: assegut al piano, i del piano a l’escriptori, anava assajant de compondre nota rere nota i les transcrivia al paper de música.

No sabria dir si primer era la música o la lletra. Tant podia ser que es deixés sorprendre per uns compassos sorgits de la seva imaginació i de la seva sensibilitat com que hagués trobat un poema – de Joan Salvat-Papasseit o de Josep M. de Sagarra, per exemple – que l’hagués inspirat una americana, un vals, una sardana. Altres vegades eren alguns dels seus amics que li portaven lletres o ell que, a mig enllestir la melodia, els demanava una lletra per cantar. Josep M. Soler i Soler, Enric Hill Martorell, Agustí Albors, Toni Pañella, Lali Vergés, David Jou, Pere Carbonell i Grau, J. A. Ricart i Forment, i fins i tot Benet Centaure i Tomàs Ribot en són alguns dels autors.

Entre Nadal i Carnaval el mestre Pañella es dedicava en cos i ànima a compondre les Caramelles que cada any havia de cantar la Colla del Patronat, predecessora de les actuals Caramelles Sitgetanes. El dimecres després del de Cendra començaven els assaigs que duraven fins el mateix vespre del Dissabte de Glòria. Els dilluns, dimecres i divendres d’hivern enfilava carrer Major avall cap a les deu del vespre i tornava al cap d’un parell d’hores. A mida que passaven les setmanes anava comentant les novetats: que si un músic més, que si tal i tal s’havien incorporat a la Colla, que si ja eren més que l’any anterior, que si enguany afinaven prou, que si el solo el faria en Juli Delclòs… Així durant cinquanta anys, que és com dir tota una vida.

10958938_10205023993352059_8167021153715054536_n

Per més que entre les tres colles es mantenia una sana rivalitat, el mestre Pañella va mantenir sempre una excel·lent relació amb el Prado i amb el Retiro i els mestres Torrents i Pallarès, respectius directors. Tots tres han deixat un llegat impagable de música popular sitgetana d’impossible oblit. Quan el mestre Pallarès va faltar, el mestre Pañella va assajar durant anys la Colla del Retiro amb afecte i dedicació. Hi anava els dimarts i els dijous i, així, durant tota la Quaresma feia setmana. Els dies de la setmana i les tardes dels diumenges els passava entre el piano i l’escriptori, perquè a més de la partitura escrivia la instrumentació per a cadascun dels músics: fiscorn, trompeta, contrabaix, violí… Anava omplint partitures amb les notes del piano, netes i clares. Va esperar complir els cinquanta anys dirigint Caramelles i va llegar la batuta a en Joan Pinós, content d’haver trobat un successor tan jove i entusiasta com ell quan havia començat.

Quan sonaven les primeres notes la nit de Dissabte de Glòria el mestre Pañella dirigia deixant-se endur per la melodia però mantenint ferm el ritme i el gest. Durant, les cantades de vegades tancava els ulls per sentir la música amb més intensitat. Talment com molts recordaran i com mostrava la fotografia que publicava L’Eco de la setmana passada, mostrant-lo amb una de les seves expressions més autèntiques quan dirigia música.

11136774_809141569171069_608674439933445815_n

Per totes aquestes coses la família del mestre Pañella – el seu germà; la seva muller i les filles, gendres i néts – va viure una molt especial Nit de Caramelles el passat Dissabte de Glòria, quan les tres cistelles de la colla es retallaven al cel de Pasqua, mentre els cantaires i els músics interpretaven les seves cançons i a la paret de casa seva es va descobrir una placa que recorda aquesta entranyable trajectòria. L’homenatge de dissabte i les cantades de dilluns, just dos mesos més tard del seu comiat, formen part d’un passatge que la família Pañella Balcells recordarà per sempre més amb emoció i sincer agraïment.

DIETARI DE MITJANS DE MARÇ

Publicat el per
Respon
Paisatge. Fot. Frèia Berg (2015)

Paisatge. Fot. Frèia Berg (2015)

“Març marçot …… mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot”. La saviesa popular no té límits i la realitat no fa més que donar-li la raó. Després dels dies benignes de les minves de gener, dels matins freds i lluminosos, de la claredat depurada dels hiverns i de la florida de mimoses i ametllers sembla que tot ens acari al bon temps. Però l’hivern encara cueja i hem hagut de seguir amb l’abric posat perquè el fred, el vent i la humitat encara campen. Amb tot, la llum no enganya i va guanyant temps dia per dia. A aquestes alçades de març l’horitzó fa olor de primavera.