Norman Cinnamond al Cau Ferrat, 2007. Fot. Frèia Berg
A molts de vostès possiblement el nom de Norman Cinnamond no els dirà gran cosa. El de Norman Cinnamond Planàs, no gaire més. Sobre el segon cognom alguns potser recordaran vagament el xalet que hi havia passada la via del tren i que surt en les fotos antigues de Sitges, Can Planàs, o l’edifici de Barcelona on hi havia el cinema Comèdia i ara és d’actualitat i de debat perquè forma part del projecte Thyssen, que era on vivia una de les seves àvies. Però si vaig una mica més enrere en la nomenclatura familiar i escric Norman Cinnamond Planàs… Rusiñol se’ns presenta la figura del besnet de Santiago Rusiñol, net de la seva filla Maria i fill de Mercè Planàs Rusiñol; en definitiva, procedent de la línia descendent directa de l’artista. Això ha comportat que durant molt de temps en Norman hagi estat a Sitges i arreu on s’hagi produït qualsevol esdeveniment rusiñolià, perquè ha estat el rostre visible de la família.
Entre nosaltres i arreu
Aquest és el motiu per al qual Norman ha estat molt sovint a Sitges, especialment entre 1981, any en què es va commemorar el 50è aniversari de la mort de Santiago Rusiñol i 2018, a l’exposició sobre els cent vint-i-cinc anys del Cau Ferrat, i no només a Sitges. Fos a Madrid, París, Bolònia, Granada o al TNC, posem per cas, arreu on es tractés Rusiñol en Norman Cinnamond hi feia acte de presència, sovint acompanyat de la seva muller, Pilar Garrigosa. Havia explicat en diverses ocasions que més enllà dels afers familiars el vincle amb el seu besavi li havia vingut de l’àvia Maria, la filla de l’artista, que li havia transmès parlant-li de la pintura, la literatura i la vida.
Acompanyant la visita guiada als poetes de la Festa de la Poesia a Sitges, 2015
La seva presència sovintejada a Sitges amb motiu de fer companyia al seu besavi fos quina fos la circumstància va ser el motiu pel qual el juliol de 2020, quan Norman ens va deixar en plena pandèmia, des d’aquest setmanari li hagués dedicat un Marge Llarg fent constar que Norman Cinnamond havia estat entre nosaltres durant gairebé quaranta anys. Perquè no només era presència física sinó col·laboració i ajuda amb discreció, amabilitat i bonhomia, i això era el que calia agrair i recordar.
Una visió polièdrica
La imatge de Cinnamond que presidia l’acte del COAC
La visió que presento de Norman Cinnamond ha estat una part, i només una part, que ha estat tractada en l’acte que li ha dedicat el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. La seva personalitat apreciada i respectada pel col·lectiu professional del que va formar part de manera destacada va ser recordada i homenatjada fa pocs dies des de la visió tan polièdrica i plural com van ser les seves amistats professionals i personals. Gràcies a la iniciativa del degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, Norman Cinnamond va ser recordat per Antoni Sala, Jon Montero, Sílvia Farriol, Jaume Bach, Esteban Terradas, Miquel Espinet, Juli Esteban, Toni Berini i l’autora d’aquest article. Més enllà de prendre part en els discursos i la taula rodona que va conduir l’arquitecta i escultora Marta Cervelló els participants van plasmar la personalitat polièdrica de Cinnamond en la publicació editada pel COAC- La Capell, Norman Cinnamond. Arquitectura, disseny, art i memòria.
La publicació dedicada a Norman Cinnamond editada pel COAC-La Capell (2026)
En aquest retrat coral no hi falta res, des del professor que Norman Cinnamond va ser a l’Escola Superior d’Arquitectura fins l’arquitecte entusiasta que fa formar part de la junta del FAD, o de l’amic que convidava els amics els estius a la seva propietat d’Espalmador – on es revelava com un excel·lent cuiner – a l’home compromès amb les arts malgrat que el compromís li costés, com va constar gràcies a la intervenció de Toni Berini, la pèrdua d’un important encàrrec. O des del retrat del “senyor de Barcelona” i gentleman que va ser fins el col·lega “pròxim i respectable” amb qui compartir debats sobre projectes arquitectònics propis i aliens.
Norman Cinnamond era més que un arquitecte-estrella dels que el país ha produït i enaltit. Ho era per les seves qualitats personals en les que tothom dels que vam intervenir en l’acte vam subratllar, com la bonhomia, el bon tracte, la professionalitat, el sentit de l’humor, la discreció i la generositat en tota mena d’escenaris. El que sovint de vegades és més difícil, com és el reconeixement dels integrants d’una mateixa professió, en el seu cas és just el contrari i d’una evidència contundent. Per aquest motiu vam brindar plegats amb la voluntat de fer més palès i més present el record de les seves aportacions, activitats i de la seva personalitat polièdrica, perquè memòria també és vida.
QUADERN DE TERRAMAR 