Aquest és, potser, l’aspecte que més m’ha impressionat d’aquest recull. Perquè la fotografia de Josep M. Jornet no és únicament un exercici de composició formal o una instantània oportuna sàviament enquadrada. El que hi trobo és un interès per la humanitat tal com és, sense ficcions ni coordenades estètiques d’embelliment o de complaença. Per a mi aquest és un dels punts forts, potser el millor, del seu mestratge.  Perquè no hi ha art més sublim, o més transformador, que el que posa la humanitat davant del mirall.

Article sencer a Foto Jornet, o la vida quotidiana

J. M. Jornet fotografiat per Joan Escolà. Arxiu Històric de Sitges

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 30.10.2020