ELS LLIBRES MODERNISTES I L’ART TOTAL

 Un art del que participen, perquè hi creuen i l’exerceixen, editors, il·lustradors, enquadernadors, artistes, escriptors, decoradors, músics i un ampli conjunt d’artesans plenament conscients que el que tenien entre mans, el que fabricaven, era alhora un element destinat a la lectura i a la contemplació, i un artefacte que mereixia tota la dedicació a favor de l’enaltiment, de l’assoliment de la bellesa. No es tractava solament de l’edició d’obres destinades a un públic ric i elitista sinó que en aquesta dedicació a l’art total impregnava àlbums, col·leccions, edicions populars, calendaris, anuaris, postals, cartells, exlibris, monogrames i tota una extensa gamma de productes impresos. 

Article sencer a Els llibres modernistes i l’art total

El catàleg de l’exposició “El llibre català en temps del Modernisme”


Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 12.10.2020

EL PREU DE LA CULTURA

El debat ha transitat per un plantejament obertament econòmic defugint el mercantilisme dur i s’ha concretat en algunes de les qüestions que en la situació actual afecten el consum cultural. Què és el que el mercat està disposat a pagar? Quina és la despesa neta que una família dedica a la cultura, descomptant productes que entren en directa competència amb el medi cultural? 

(…)

No puc passar per alt la impressió que em causa el Festival de Cinema dos anys després d’haver estat creada la crisi que va liquidar injustament la direcció de Xavier Duran al capdavant la Fundació del Festival, les contradiccions que aquella crisi mostrava i de com s’ha conduït el nomenament de la seva substituta sense, d’altra banda, atacar els problemes de fons del certamen. Sap greu que al cap de cinquanta anys Sitges no hagi estat capaç de consolidar unes estructures culturals més enllà dels esprints que cada any pesen més i mostren més les mancances. Ho emplaço per una altra ocasió. Deixant ben clar, però, que la problemàtica del Festival Internacional de Cinema Fantàstic Catalunya que se celebra a Sitges té a veure amb l’excel·lència, la transparència,  els costos i el preu de la cultura.

Article sencer a El preu de la cultura

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 2.10.2020

PRIMER D’OCTUBRE AMB VERSOS D’EXILI (Carneriana, 3)

S’havia d’exiliar, un poeta? Molts escriptors ho van haver de fer pel seu compromís amb la llengua, la cultura i el país. Carles Riba, per exemple, en deixà un testimoni que ha esdevingut un gran monument poètic com són les Elegies de Bierville (1942). Josep Carner ens en deixà un altre, de monument poètic, com és el volum primer de les seves obres completes dedicat a la Poesia (1957). El poeta va esmerçar anys del seu exili a revisar i a reordenar la seva obra literària perquè entenia que era el seu únic llegat, l’únic que podia lliurar a la nostra gent i el nostre país més enllà del record dels avatars biogràfics perquè sabia que tot passa llevat allò que hom ha construït perquè perduri, com és la paraula poètica. 

Llegiu l’article sencer a Primer d’octubre amb versos d’exili (Carneriana, 3)

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 2.10.2020