La claredat de la mirada; la fermesa en el gest, la paraula i les conviccions; l’elegància natural i la dolcesa; l’energia i la força que acompanyaren sempre el seu compromís; l’afabilitat en el tracte; el profund sentit de la democràcia i del respecte; el sentit de l’humor i el somriure; la voluntat de sumar esforços i conciliar volers; l’exemplaritat de la seva trajectòria. Podria dir encara moltes més qualitats de la Muriel Casals, com tots els que la vàrem tractar. Vaig tenir el privilegi d’acompanyar-la els tres primers anys de la seva presidència d’Òmnium Cultural des de la Junta nacional per voluntat seva. Va ser un període intens i inoblidable, preludi de tot el que hem viscut després; ella va contribuir, com pocs, a consolidar aquells fonaments des de la divisa de “llengua, cultura i país”. Ara em queda el seu record i, a tots, el seu llegat i el seu exemple. És l’únic que sóc capaç de manifestar des d’una pena immensa. Sempre hi ets, i hi seràs. Gràcies, Muriel.