Glück és poeta de vers llarg que deriva cap a la prosa poètica, una llengua austera i freda, d’aparença descriptiva i plana com els quadres de Hopper però amb una expressió transparent i “contingut enigmàtic, al·lucinatori”, segons  M. A. Llauger. Els seus escenaris són morals, els problemes són humans. En sobresurt l’autoretrat de la poeta que alhora és una definició del vast, immens horitzó de la poesia: 

“Jo era com una llum brillant passant a través d’una
cambra fosca”.

Article sencer a Louise Glück, com una llum brillant

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 23.10.2020