DALÍ I FAMÍLIA

En veure la coberta del llibre escrit per la historiadora de l’art Mariona Seguranyes, Els Dalí de Figueres. La família, l’Empordà i l’art, em va venir al cap un títol ben conegut de Jean-Paul Sartre, L’idiot de la famille.Però així com Sartre dedica una munió de pàgines a infamar el gran Flaubert, Dalí apareix des dels inicis com un geni. Seguranyes ha elaborat un estudi que ha durat set anys per situar l’artista en el medi familiar, on es descrit amb passió calidoscòpica, per situar els paràmetres inicials, els fonaments de la seva pintura.  El retorn que l’artista fa de les relacions de família el realitza  amb l’única eina que dominava, la creació artística, i en un dels formats en que més va excel·lir: el retrat.

El joc i contrajoc de paraules i mirades de la família daliniana sobreïx el conegut triangle pare-fill-germana i es converteix en el quadrilàter pare-mare-fill-germana. Cadascun dels angles aporta, al seu torn, un intens teixit de relacions que va es va amplificant per travar els fonaments de l’univers Dalí. Tant els vincles de sang  com els de les amistats fidels són determinants.  

Seguranyes ha convertit Salvador Dalí en un ampli horitzó de recerca que abasta diversos aspectes dels corrents estètics i que sintetitza, agombola i culmina el paisatge artístic empordanès que ella coneix tant bé. Una vasta llista de publicacions i exposicions mostra un currículum admirable, especialitzat en l’art  dels dos darrers segles fins la contemporaneïtat. Per a Seguranyes, Dalí val tota mena d’esforços, des del treball de camp fins a l’escorcoll sistemàtic i radical de tota mena de fonts de documentació primàries. La seva tasca es caracteritza pel rigor, l’excel·lència i la generositat, en no escatimar cap detall del sistema de referències que ha anat construïnt. Els testimonis orals i escrits de Seguranyes passen per Anna Maria Dalí i el seus dietaris inèdits,  Emília Pomés, Lali Bas – autora d’un interessant assaig dalinià, Atramuntanats (2004) que en el seu dia vaig comentar en un altre Marge Llarg; Pere Veí, Felip Domènech, els treballs pioners d’Antonina Rodrigo, l’inefable Gibson, l’expert dalinià Ricard Mas, que ella anomena “la brúixola”, Josep Playà; el Josep Pla dels Homenots i el Josep M. de Sagarra de les Memòries, entre molts altres.  

El notari Dalí, Salvador Dalí i Cusí, és la primera figura del quadrilàter familiar. Se’ns descobreix un interessant personatge republicà, federal, lliurepensador, filomaçó i esperantista. Educat a la Universitat de Barcelona amb companys com Pere Coromines, Amadeu Hurtado, Gabriel Alomar. Quan guanya les oposicions de notari retorna a la terra natal empordanesa per fincar-se a Figueres. Un personatge vital que segueix i protegeix amatent la carrera del fill, fins i tot durant els anys de la ruptura entre 1929 i 1935. Els retrats que li fa “el nen”, com la família el denomina, passen per tota la gamma d’intensitats d’admiració, temor, confrontació i sarcasme.

La mare, Felipa Domènech, és una dona trista que té cura de l’educació religiosa de la seva canalla. La tieta i segona muller del seu pare, Caterina Domènech, és una ombra encara més decaiguda. Els retrats que fa de la mare són pura malenconia.

Anna Maria Dalí és, juntament amb el pare, la gran protagonista de l’obra. De model i musa en la seva adolescència i joventut passa a esdevenir memòria, portadora d’un fil que mai no es va trencar per dura que fos la confrontació sempiterna que va mantenir amb Gala des del primer moment que va aparèixer per Cadaqués. Tota la bona avinença i afecte que va sentir vers Federico García Lorca, corresposta per part d’ell,  – “sirena y pastora”, li escrivia el poeta, amb profund afecte fraternal- es va tornar enfrontament i intolerància vers aquella russa, alliberada i ambiciosa que va seduir el germà estimat fins el punt de separar-lo de tot el que fins el moment l’havia configurat. La memòria d’Anna Maria Dalí transmet la idea que la felicitat és la infantesa i la joventut i que la resta no és més que la impressió amarga d’una maduresa que viu per recordar un abans definitivament perdut. Els nombrosos retrats que Salvador fa d’Anna Maria remeten als dies de felicitat entre Figueres, Cadaqués i Portlligat que el 1929 acaben bruscament amb l’arribada del grup surrealista.

Cadaqués, escriu Seguranyes, fou un paradís que va existir. Per a Dalí, durant tota la vida, Cadaqués i Portlligat són un paisatge sempitern i repetit incansablement en blau i ocre, de platja tancada vora mar i oberta en un horitzó que es torna infinit, integrant la joia, el dubte, el dolor, el neguit i la malenconia de l’artista. Els orígens i l’entorn familiar són l’origen i el primer fonament de la seva immensa construcció artística.

Publicat a "El Marge Llarg", L'Eco de Sitges, 18.V.2018