Arxiu de la categoria: El meu dietari

AQUELLA GRÀCIA. Anna Maria de Saavedra

Publicat el per
Respon

“Seguiré fent versos”. Anna Maria de Saavedra (1927)

IMG_6849

Amb el títol de Aquella gràcia el maig de 2016 es va  dedicar una jornada d’homenatge a la poeta vilafranquina Anna Maria de Saavedra (Vilafranca del Penedès, 1905 – Barcelona, 2001) al Claustre de Sant Francesc, a Vilafranca del Penedès. Hi van intervenir  Victòria Alsina Keith, Josep Colomé Ferrer, Joan Cuscó i Clarasó, Pilar Garcia-Sedas, Vinyet Panyella i Balcells, Neus Real i Mercadal. La poeta Anna Gual va recitar els poemes de Saavedra, que havien estat editats el 2001 per la Biblioteca de Catalunya, amb motiu de la recepció del seu fons literari. Jo hi vaig participar amb una ponència, Lirisme de tardor. El deix poètic d’Anna Maria de Saavedra, que forma part del recull de les ponències que fa poc s’ha publicat. Una altra fita…

Unknown-3IMG_1867IMG_1889

PRIMER DE MAIG EN UN QUADRE

Publicat el per
Respon

der-vierte-stand

Il quarto stato, de Giuseppe Pellizza da Volpedo (1901) obre l’exposició permanent del Museo del Novecento a Milà. És una obra icònica que molts identifiquen amb l’anunci de cartellera de la pel·lícula Novecento, de Bernardo Bertolucci (1976).

images-1

Per a mi és una obra irrenunciable del gran retaule històric del que ha estat el segle XX i un quadre que any rere any evoco el dia Primer de Maig. En homenatge als homes i dones, treballadors de tots els temps i èpoques, que amb el seu sacrifici han contribuït al progrés de la humanitat. 

Del quadre se n’han fet tota mena de rèpliques i amb diverses intencionalitats. Però ningú no ha pogut superar la força d’aquesta massa humana descrita amb llenguatge verista i amb intencionalitat reivindicativa. 

quarto

buguggiate-generiche-546113.610x431

Quadro ad olio su tela de Il quarto stato (28 Aprile 2011) dim. cm 25x35

p019_1_02

Fortuna - 2010-03-01 Dario Fo

El Sant Jordi segador

Publicat el per
1

IMG_6645

El 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, el dibuixant i tipògraf Francesc Jou i Francisco (Gràcia, Barcelona, 1897 – Barcelona, 1985) va dibuixar un Sant Jordi desprovist d’armadura i indumentària medievals i habillat amb la indumentària popular catalana. La iconografia remet als segadors i també a la perenne lluita contra el drac, representat en negre, vençut per l’entusiasme i pel coratge. La delicadesa del traç de Jou s’adiu amb la fermesa del significat de la imatge, fruit de les conviccions catalanistes del seu autor.

El dibuix compleix noranta anys i es manté tan atractiu i original com el primer dia. En aquest post l’acompanya l’esclat de roses d’un pati pintat per Joaquim Mir. 

 

LA REPÚBLICA, una escultura simbòlica de Pere Jou

Publicat el per
2

 

IMG_5958

Pere Jou, Al·legoria de la República (1926). Museu de Maricel, Sitges. 

L’any 1926 l’escultor Pere Jou va realitzar ua figura en pedra calcària que va presentar en diverses exposicions. El 1931 va ser exposada a les Galeries Laietanes de Barcelona, i va ser adquirida per l’Ajuntament de Sitges, on va figurar fins 1939. Acabada la Guerra civil va ser emmagatzemada al Palau de Maricel, fins que el 1961 la llavor bibliotecària Lolita Mirabent la va fer instal·lar a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, on va presidir la Sala de Lectura fins el 2013. Des de desembre de 2014 figura a la col·lecció permanent del Museu de Maricel de Sitges, com a una de les mostres més significatives de l’escultura noucentista.  Forma part de la Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges. 

BALADA DEL QUERUBÍ DE LES SIS ALES

Publicat el per
1

BALADA DEL QUERUBÍ DE LES SIS ALES

L’altre dia que vaig anar a veure el Picasso romànic al MNAC em vaig topar amb el querubí de les sis ales de l’absis de Santa Maria de Taüll. Anava remugant versos en veu alta. D’amagat seu els vaig anar copiant perquè em va semblar que seria una manera més autèntica per desitjar  Bon Nadal …

Versió 2

Tot sóc ulls

i tot sóc ales

per mirar

i per volar

enlairant-me

sense escales

i de ben lluny

contemplar

un món

que ha perdut

mesura

i  sentit

d’humanitat.

 

Tot sóc ales

per recórrer

l’infinit

del meu espai

bo i cuidant

que no les fongui

l’escalf de

l’hivern solar.

 

Tot sóc ulls

per al paisatge

que no s’ha

de destrossar

conservant-lo

per vosaltres

i llegar-lo

als que vindran.

El paisatge

és el binomi

de natura

i els humans.

El paisatge

sou vosaltres,

tants desastres

no s’hi val.

 

Quan vam dir

“pau a la terra”

apel·lant

a la bondat

dels éssers

que l’habitaven

ho vam dir

amb la voluntat

que el missatge

fos per sempre,

no només

circumstancial.

 

Un ram de vesc,

d’eucaliptus

d’heura fresca

o galzerà

engalana

llars i portes

aquests dies

hivernals.

 

El desembre

és mes de festa,

de naixença

i de final.

L’any acaba

i recomença

amb desigs

de retrobar

l’esperança

desnerida

i que cal

alimentar.

Claror nova,

natalici

per un món

més fraternal.

 

I si us miro

i si m’enlairo

no és que fugi

ni que negui

realitats,

que les ales

tenen límits

i els ulls farts

de tant plorar.

És que em cal

cercar consol

per confiar

en el cor humà.

 

Glòria a Déu

a les altures

i a la pau

universal.

 

(Ja veieu

que no és gens fàcil

el discurs

de renovar).