Great expectations per al 20 de novembre, dia de la presa de posessió del President electe dels EUA, Joe Biden. Després de l’assalt al Capitoli una bona part de l’opinió pública nordamericana i mundial s’ha abocat a diferents visions de la fi del mandat de l’expresident Trump. D’entre totes les imatges gràfiques em quedo amb la de New Yorker il·lustrada per Barry Blitt, “A weight lifted”, un pes aixecat…
L’altra visió és poètica. És la d’ El turó que pugem/ The hill we climb, de la poeta Amanda Gorman, vint-i.dos anys, poeta i activista afroamericana. És un poema llarg que va finalitzar el dia de l’assalt al Capitoli que proclama i reflexiona sobre el país, la democràcia, la crida a la unitat i una visió del present i una invocació del futur desitjable. Gorman el va llegir amb l’emoció i la convicció. No és fàcil escriure poesia en circumstàncies com les que han viscut els EUA les darreres setmanes i, encara menys, plasmar la combinatòria de sentiments, paraules, visions en un poema llarg. Gorman ho va aconseguir de tal manera que, mes enllà de la pujada de vendes de la seva obra poètica la impressió general és que aquest serà un poema de més transcendència en el futur que en el present. En qualsevol cas, va ser un dels moments estel·lars de l’acte inaugural, tant contundent com el de Lady Gaga cantant l’himne nacional.
Entre l’1 i el 3 d’octubre, inclos el cap de setmana, a Sitges hem celebrat l’acte central del Correllengua 2020, organitzats per la CAL, que enguany s’ha dedicat al poeta Josep Carner, amb motiu de la celebració de l’Any Carner que commemora el cinquantè aniversari de la seva mort a l’exili de Bèlgica. Els actes de Sitges han estat organitzats per l’Ateneu de Sitges amb la col·laboració de diverses entitats com l’ANC, el Cercle Artístic de Sitges i el Grup d’Estudis Sitgetans i els col·lectius de Teatre de La Tija i Les Veïnes, i han gaudit de l’assistència d’un públic entusiasta i entregat tot i les restriccions dels aforaments i les amenaces de canvis climàtics que el microclima sitgetà no ha pogut evitar.
Actuació de La Tija i Les Veïnes; encesa de la Flama de la Llengua Catalana i vista general de L’Hort d’en Falç. Dissabte, 3 d’octubre de 2020.
El qualificatiu de “Vila carneriana” amb què el professor i coordinador de l’Any Carner, Dr. Jaume Coll, ha qualificat Sitges es refereix a la vinculació que el poeta manté amb Sitges des dels dies del Modernisme, el 1897 i que culmina amb la Festa de la Poesia de 1918 i amb l’escriptura, a raig, del “Madrigal a Sitges” el 1925. Correspon, des d’un punt de vista acadèmic, a la primera etapa de la biografia intel·lectual i poètica de Josep Carner, segons els estudis de Jaume Coll. La seva conferència va constituir una síntesi tan sàvia com atractiva de la visió integral del poeta que ens va oferir.
Conferència del Dr. Jaume Coll, comissari de l’Any Carner, a la seu del Grup d’EStudis Sitgetans/Espai Cultural Pere Stämpfli, 1 d’octubre 2020
La ruta literària de Carner preparada per Montserrat Esquerda en constitueix un magnífic testimoni.
Els poetes David Jou i Xavier Lloveras s’inspiren en el ‘Madrigal a Sitges’ de Josep Carner
Però hi ha més. La presència carneriana s’estén tan durant aquesta primera època com al llarg de la vida consular i també durant els anys de l’exili fins arribar a l’actualitat. El llibre que preparo sobre Josep Carner i Sitges, un títol encara provisional, trasnscorre pels dies del Modernisme, el Noucentisme, els anys d’entreguerres, l’exili i l’actualitat, i es clou amb la celebració del Correllengua 2020. La sortida està prevista per al primer trimestre de 2021, ja que així que com tots els sants tenen capvuitada, l’Any Carner es perllonga durant el primer semestre de 2021.
No diré res més per ara sobre el llibre de Carner, però sí que incorporarà les veus poètiques que han participat al Correllengua 2020, tant per mitjà dels poemes que van ser llegits a la sessió de ‘Poesia i exili’ com les que van prendre part a la ‘Teoria i pràctica de l’ham poètic’.
Presentació de la conferència del professor i poeta Jaume Subirana sobre l’exili de Josep Carner i poetes paricipants al recital sobre ‘Poesia i exili’, al Centre Cultural Miramar de Sitges, 1 d’octubre 2020
August Bover, Joan Duran, Cèlia Sànchez-Mustich i Florenci Salesas prestant la veu a David Jou. Saló d’Or de Maricel, 2 d’octubre 2020
El que és més important és que Sitges es consolida com a vila literària tant per raó del seu llegat d’història cultural: Temple del Modernisme, Vila carneriana, Plaça Vinyoliana…, com pel talent literari existent i per la seva activitat a favor de la literatura i de la poesia, amb l’impuls i la contribució decisiva que li atorga la Festa de la Poesia a Sitges que se celebra des de 2007 amb el singular prestigi s’ha guanyat per mèrits propis.
Les fotografies són signades per Carles Arola, i les que no hi ha signatura són de Frèia Berg.
Aquí, la meva confessió sobre el confinament: quins llibres, amb quins escriptors i escriptores passaria un mes confinada, en què treballo ara mateix, quin llibre regalaré… Hi he ben disfrutat i ja tinc una mica més de pràctica sobre selfenregistraments…
PEN Català@PENCatala · 24 d’abr. Seguim amb @vinyetp, que ens parla sobre les seves lectures de quarantena! Durant els pròxims dies, 14 autors i autores aniran explicant els seus secrets de confinament.
Dijous 23, 19h. Els autors sitgetans presenten les seves novetats editorials. Una vintena de títols configuren els nous llibres apareguts en el darrer any. Podeu veure la presentació al canal de YouTube de l’Ajuntament. La meva intervenció, minuts 19.59-27.22.
Veureu que no sóc una artista de cine ni de vídeo; confesso que ha estat el primer selfenregistrament que he fet i que em queda molt per aprendre. Però les ganes de participar en les activitats sitgetanes de Sant Jordi han estat determinants, si no ho hauria trobat molt a faltar.
Hi presento el llibre que hem fet a mitges en Rusiñol i jo: l’edició facsímil de Mis Hierros Viejos, el discurs de Santiago Rusiñol el gener de 1893 a l’Ateneu Barcelonès, amb l’estudi previ que hi vaig dedicar “La col·lecció de forja de Santiago Rusiñol, origen del Cau Ferrat i el col·leccionisme fet literatura”. Va ser publicat aquest hivern pels Museus de Sitges, que en va organitzar la presentació el passat 29 de gener. L’edició s’ha fet amb motiu del 125è aniversari del Museu del Cau Ferrat.
MUSEUS DE SITGES. També he participat en la lectura col·lectiva de l’obra de Rusiñol Oracions, organitzada pels Museus de Sitges. Es tracta d’una obra que culmina el concepte de l’art total en un dels llibres més representatius del Modernisme: text de Rusiñol, il·lustracions de Miquel Utrillo – on mostra la seva millor faceta d’artista plenament imbuït per l’estètica del Simbolisme – i música del mestre Enric Morera. L’enquadernació de la primera edició era de seda amb la il·lustració del sol ixent gravada. Utrillo s’inspirà en aquesta imatge per dissenyar uns anys més tard l’escut de Maricel.
A mi m’ha tocat llegir un fragment del capítol dedicat “A les remors de la nit”, un text dels més intimistes de l’artista. Hi podeu accedir clicant aquest enllaç, que correspon al capítol IV de l’edició d’aquesta Marató de Lectura de Sant Jordi 2020 als Museus de Sitges. La meva intervenció correspon als minuts 05.01 a 06.31.
SITGES EN VERS s’ha celebrat enguany en format confinat, coordinat i dirigit com sempre ha estat per Rosa Maria Puig, que en va tenir la idea. Hi he recitat un poema que forma part del llibre Sang presa (2011) i que ha format part de diverses antologies i que Miquel Ruiz Avilés en va fer la composició fotogràfica que podeu veure aquí i que ha estat reproduïda al vídeo. Aquest és l’enllaç de SITGES EN VERS CONFINAT SANT JORDI 2020 (“ho hem tornat a fer!”) i la meva intervenció està en les seqüències 09.13-10.10.
Jo hi he llegit un poema que m’ha semblat especialment indicat per a la diada d’avui, Després del brindis d’Anna Akhmàtova, que podeu escoltar en aquest enllaç i també podeu llegir en aquesta edició acompanyada de la rosa Ruby, de Peter Stämpfli.
I em sembla que no em deixo res. El clip que he enregistrat per al PEN CATALÀ sortirà d’aquí a uns quants dies. Ha estat una diada estranya, sí, però de roses i llibres sí que n’he tingut. Amb una mica de sort potser arribaré a ser autora del Sant Jordi proper, potser a l’estiu, o potser ja serà el de 2021. Però malgrat el confinament no he deixat de celebrar-ho amb alegria i convicció, que d’això també es tractava.
QUADERN DE TERRAMAR 