Tarda a Cadaqués (abril, 2015). Fot. Frèia Berg.

Hi ha paisatges que no sé abandonar.

Preval la llum. Guien els vials de la sorra,

la humitat lluminosa de la tarda

i l’aire que m’embulla els cabells, que ara són llargs.

La mirada se’m perd l’horitzó  que arreu perdura:

la meva mar i l’altra, la que retrobo sense cercar res més

que un embat de llum en el darrer refugi, sigui clos o paraula.

Paisatge, dius? Arreu és mirar endintre

i enfora la mar, només la mar ho és tot.