Des del juliol de 1998 la meva columna a L’Eco de Sitges. Surt els divendres en paper i és accessible des del web del setmanari el dilluns següent. Des d’aquí, accés directe clicant el títol. Les il·lustracions són les de l’article. De vegades, un breu resum introductori. El logo d’El Marge Llarg és un dibuix de Frèia Berg.

L’any següent en David Jou em va dedicar aquest poema a la seva secció de l’Eco de Sitges, Fulls del meu dietari.

2026

Els articles de l’any en curs:

Trens rigorosament esgavellats. L’Eco de Sitges, 30.01.2026. De la més estricta actualitat… des de fa mesos llargs. Un país on els.trens no funcionen és un país que té dèficits estructurals. I un dels dèficits més endèmics és el de l’infrafinançament, l’espoli fiscal i l’incompliment perllongat de les inversions que l’Estat ha de fer a Catalunya.

Janio Martí i la seva època. L’Eco de Sitges, 23.01.2026.

Comentari del llibre publicat pel Casal de Vilafranca i escrit per la periodista Imma Pulido sobre una de les orquestres més senyalades del país: memòria i actualitat de tota una època.

https://www.radiomaricel.cat/la-vida-den-janio-explicada-pels-qui-el-van-coneixer-es-presenta-janio-marti-molt-mes-que-una-orquestra-dimma-pulido/?fbclid=IwY2xjawPtWX9leHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEen-wndlG2wshVvhaf_vf8S9ymusyV1PPE9JlvbZ9G546F8almydwpf4B-Uj4_aem_sxs7XDCania69iEUvJU9pA

Memòria i elogi d’Isabel Pruna, ES, 16.01.2026.

Comentari del llibre de Francesc Miralles sobre Isabel Pruna, filla del pintor Pere Pruna. Biografia, activitat artística i activisme social d’una dona valenta, solidària i coratjosa.

Comemoracions, celebració i memòria. L’Eco de Sitges, 9.01.2026.

Sobre el sentit i utilitat de les commemoracions: “… són les entitats associatives i la societat civil qui acostuma a fer-ne memòria. No es tracta pas de fer operacions de rescat arqueològic ni d’exhumacions remotes sinó de posar en valor aquells fets, persones o institucions que han tingut el seu pes rellevant dins de la comunitat i que val la pena celebrar. Insisteixo en el concepte de celebració perquè comporta creació i gaudi de coneixement, és un incentiu de creativitat i alhora de pedagogia, si m’ho permeten, pedagogia i memòria per a tota mena de públics. I en uns temps d’immediatesa superficial i de desincentivació fins el menyspreu de la formació, del coneixement i la reflexió commemorar i celebrar constitueix un antídot imprescindible.”

2025: Balanços i perspectives. L’Eco de Sitges, 2.01.2026.