Versió catalana del poema ‘Jardí’, de Marina Tsvetàieva, amb motiu del Dia Internacional de la Traducció 2020. Tsvetàieva, sempre…

Per aquest martiri,
Per aquest deliri
Dóna un jardí
A la meva vellesa.

Per la meva vellesa
I els seus neguits,
Pel meu treball - 
Anys corbats,

Anyades de gos,
Anys de cremor:
Dóna un jardí...
I la frescor

De la verdor
Al fugitiu:
Sense - veïnat
Sense - cap esguard  

Sense -  cap mofaire
Sense - cap rodamon
Sense - ulls de lladre
Sense - ulls de violador

Sobre l'alerta
Sense sentor!
Sense remor al cor!
Sense ànima viva!

Digues: prou sofriment - mira, aquí ho tens!
Pren aquest jardí - tan sol com tu.
(Però, sobretot, Tu no t'hi quedis!)
Pren aquest jardí - tan sol com jo.

D'aquest jardí, fes-me'n present...
- Aquest jardí? O  - a dalt d'aquí?
Fes-me'n present de fi de caminada  - 
Perquè l'ànima meva sigui perdonada. 

1er. octubre 1934



Sovint retorno a Marina Tsvetàieva, amb aproximacions i traduccions, 
com :
'D'on ve tota aquesta tendresa?'
o la semblança:
Marina Tsvetàieva, poeta. Una evocació biogràfica