Frèia Berg: Roses i ambre. Composició, 1 (2015)
REMOR DE ROSES I AMBRE
UN CAPVESPRE D’OBLIT
Les roses,
l’ambre,
l’oblit acomplert,
la llum tan clara.
Les roses,
l’ambre,
l’oblit esmorteït,
remor d’onades.
Les roses,
l’ambre,
l’oblit al solc
que fendeix l’aire.
Les roses m’aguarden,
la llum és ambre,
l’oblit marfós en plom,
la vida blana.
QUADERN DE TERRAMAR 
Les roses t’esguarden (em prenc la llibertat d’estrafer el teu vers). Molt bonic, el poema, Vinyet.
M'agradaM'agrada
M’agrada, aquesta llibertat! Gràcies, Joan
M'agradaM'agrada